Les I Jornades LGTB “Cremem l’armari” van tenir lloc durant lo primer cap de setmana d’abril de 2017. Tres dies d’activitats i xerrades en què se va mostrar la realitat del moviment des d’un punt de vista transformador i crític en lo sistema quo.
La formació va ocupar un puesto important en aquestes jornades l’objectiu de les quals va ser reactualitzar lo moviment LGTB per a un nou activisme que portare a la joventut sexodisident a protagonitzar la lluita pels seus propis drets.
Les jornades van començar lo dijous 29 en la projecció de la pel·lícula ‘Romeus’, sobre la realitat trans, i en una xerrada en/baix lo títol ‘VIH-SIDA i joventut’ a càrrec de l’associació OMSIDA.
Les activitats van continuar lo divendres en una taula rodona sobre la història del moviment LGTB a Aragó i un debat sobre los reptes de futur que este té. Però, sense cap dubte, lo plat fort va ser dissabte quan lo youtuber i activista Tigrillo, expert en comunicació jove lgtb a les xarxes socials, va visitar A Enrestida. A més, al matí del dissabte va hi haure una xerrada sobre activisme LGTB al poble gitano a càrrec de l’activista romaní internacional Demetrio Gómez. Com a punt i final a estes jornades, lo diumenge al vespre vam acabar en la projecció del documental ‘Armaris concèntrics’.
Besada sexodisident, un petó sense por
Poques voltes, més enllà de dates assenyalades com lo 28 de juny -dia de l’Orgull LGTB- o lo 17 de maig -Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifobia- se deixo veure la bandera LGTB onejant al ritme del vent als peus del Pilar a Saragossa. I no perquè este “arc de Sant Martí” no vullgue participar o deixar-se veure, sinó perquè moltes voltes no se sent benvingut, segur i visibilitzat. Encara aixina, los carrers també són nostres, de totes. 
És per esto que lo 2 d’abril de 2017, com a culminació de les I Jornades LGTB ‘Cremem l’armari’, vam ixir al carrer pa reivindicar lo nostre dret a ser i a besar-nos en qui mos vingue de gust en lo moment i lloc que fore. Una besada sexodisidente, un petó sense por que defensare la diversitat afectiu-sexual i d’identitat com un dels pilars bàsics per a la transformació social. I quina millor manera que a través d’alguns dels símbols més característics de la nostra terra? La Basílica del Pilar i lo vestit de baturra.
Volíem acabar les nostres jornades en una acció que posés sobre la taula la necessitat d’un espai públic per a les persones LGTB i per ixo mos vam vestir en les nostres millors gales pa besar-mos en altres persones del nostre mateix gènere.
Entenem que este acte mos permetie dotar d’un nou significat a tot allò associat al més tradicional, lo rural o la família heteronormativa, entre d’altres. I és que des de Purna aspirem a la reconstrucció d’un activisme i moviment LGTB que supero la institucionalització i torno a prendre los carrers i les places. No podem, en nom de la normalització, cedir i acceptar identitats i rols que no són les nostres i no mos representen.
