Sí a l’aragonès és una campanya que té com objectiu la defensa de l’aragonès a l’àmbit educatiu, instant al govern a prendre medides pa respectar, protegir i garantir los drets lingüístics de les i los milers d’estudiants aragonesos que tenen l’aragonés com a llengua habitual i d’aquells que volen aprendre’l

l’aragonès

L’aragonès és un idioma, una llengua romanç com ho són lo francès, l’italià, l’occità, lo català o lo castellà. Tots los lingüistes de prestigi aixina lo definixen. Només los prejudicis socials i polítics, en un intent per negar los drets dels seus parlants, forcen a algunes persones a qualificar-lo com a dialecte.

Avui dia, l’ús de l’aragonès ha quedat relegat a algunes comarques pirinenques i a comunitats menudes de neoparlants als nuclis urbans que utilitzen la llengua com a ferramenta de resistència cultural davant l’abandonament total de les institucions, que no només no promocionen lo seu ús i adeprenentatge , sinó que discriminen als seus parlants i los empente a una situació de marginalitat i estigmatització molt negativa. L’actual situació legal és també precària. La llei de llengües de 2009 (que no reconeixia l’oficialitat de l’aragonès) s’ha vist empitjorada per una nova normativa que nega la identitat i la unitat de la llengua contradient a la comunitat científica internacional. En l’àmbit educatiu la situació és similar. Destaca la inexistència d’escolarització en aragonès, a més de la precarietat i impediments que patixen estudiants i docents. La UNESCO ha qualificat l’aragonès com a “llengua en perill de desaparició” i recomane “polítiques lingüístiques ben planificades”, posant en evidència les actuacions dels governs d’Aragó i d’Espanya, que han rebut en diverses ocasions “tocs d’atenció” de múltiples organismes internacionals per incomplir reiteradament la Carta Europea de les Llengües Minoritàries i vulnerar los drets lingüístics de milers d’aragonesos.

 

Estudiants per l’aragonès

Los milers de jovens d’este país que utilitzem l’aragonès al nostre dia a dia, ja sigue perquè és la nostra llengua materna o perquè mos hem compromès lliurement en la seua supervivència adeprenent-la i utilitzant-la, estem farts que los Governs d’Aragó i d’Espanya mos tracton com a ciutadans de segona. Los drets que com a parlants se mos reconixen a la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, com lo «dret a l’ensenyament de la pròpia llengua i cultura», lo «dret a una presència equitativa de la llengua i la cultura del grup en los mitjans de comunicació »o lo« dret a ser atesos en la llengua pròpia als organismes oficials », són vulnerats constantment en lo que ha segut i és un procés de persecució i minorització cap l’aragonès i los seus parlants.

Tal i com està recollit al manifest “Estudiants per l’aragonès”, des de Purna estem convençudes que l’única fórmula vàlida per a evitar la desaparició de l’aragonès passe per posar fi a la discriminació i l’ estigmatització que patixen los seus parlants, així com lo reconeixement de la unitat de la llengua, lo que comporte la consolidació d’un model referencial, consolidant un procés que ja altres llengües van iniciar en lo seu moment. Per això, exigim:

  1. La creació de línies d’ensenyament en aragonès i la seua introducció gradual als centres educatius d’Aragó segons indico la demanda, assegurant sempre lo lliure dret de l’estudiant a estudiar en la llengua pròpia.
  2. La regulació de l’estudi de la llengua aragonesa oficialment, aixina com les titulacions i certificacions segons los criteris inicials que marco l’acadèmia.
  3. Introduir gradualment l’ensenyament reglat de l’aragonès als centres educatius d’Aragó, respectant la varietat pròpia de cada zona aixina com la norma comuna.
  4. Arran de l’aprovació del currículum aragonès de la LOMCE, assegurar que l’assignatura anomenada “Llengües d’Aragó” sigue en lo seu contingut a les zones històricament aragonesoparlants “llengua aragonesa”. Que independentment de la llei educativa vigent o la pugna existent entre govern autonòmic i estatal, s’asseguro la inclusió en lo currículum aragonès d’una optativa de ‘Llengua aragonesa’ a les zones històricament aragonesoparlants.
  5. Assegurar la formació i coneixement suficient de la llengua per part del professorat d’aragonès i “en aragonès”.
  6. Habilitar lo professorat mitjançant les proves pertinents que servixen a la volta per crear de manera definitiva los títols oficials necessaris d’acreditació de nivell.
  7. Treure als joves aragonesos de la desinformació generalitzada que l’actual ordenació del sistema educatiu aragonès empara en lo seu silenci i inactivitat, aixina com la feliç ignorància assumida des de les institucions, que impedix a la joventut aragonesa conèixer lo seu passat cultural com a comunitat, i per tant no entendre o entendre mal lo seu present cultural, menospreciant los elements lingüístics propis.
  8. I perquè tot tingui un marc legal adequat, reconèixer l’oficialitat de l’aragonès mitjançant una llei de llengües digna i efectiva.